Laic, no anticlerical

H I S T Ò R I E S  FRANCESC JOVER.

CIUDAD d'Alcoi dimarts 18 de Desembre de 2012

 

Estic a favor d’aquelles persones o entitats que es dediquen a l’assistència social dels més desvalguts sense esperar res a canvi, per simple filantropia o altruisme, independentment del motiu que els mou. Tan si és per humanitat, per benevolència, o per motius religiosos, mereixen el respecte incondicional de tots. Tot seguit, també dic que la caritat no és exclusiva de cap església ni de cap ONG, la caritat és mèrit del qui la fa, sempre que siga sense cap altra intenció. Per tant, les persones i grups eclesials que treballen pel desenvolupament del tercer i quart món, el mateix que qualsevol altre grup, creient o no, mereixen respecte i admiració.

Dit açò he de fer una crítica a l’aparell de l’Església catòlica que no fa més que llançar anatemes a una societat que, constitucionalment o no, és laica, no anticlerical, encara que la paguem tots. No estic negant a l’Església el dret de predicar a tots els que vulguen escoltar; el que dic és que hauria d’anar alerta i ser més prudent en no xafar un terreny que solament pertany a la societat civil i laica. L’Església ha de ser una institució més de la societat, sense l’hegemonia ni privilegis que té.

Caldria assumir el lloc que correspon cadascú en la societat encara que fóra per la bona convivència. En aquest sentit, l’Església havia de ser prudent per guanyar-se el respecte de tothom: dels creients i dels no creients. Pel que diu i pel que fa, la jerarquia està totalment fora d’ona i del món on viu. Acaba de dir la  Conferencia Episcopal que no existix el matrimoni a l’Estat espanyol i, a l’estil noucentista afig, que la societat ha perdut aquest legítim dret. No sabia que s’havien prohibit els matrimonis canònics, no perquè m’importa, si no perquè s’estaria negant la llibertat que té tothom a casar-se pel ritu que vullga. Jo seria el primer en reivindicar aquest dret. Quan algun col·lectiu perd un dret, és la societat sencera qui queda afectada. Dir que no existix el matrimoni és una falsedat que utilitzen els bisbes per criminalitzar la llei de matrimonis gais. També és fals que la llei de matrimonis gais menysprea o infravalora el matrimoni d’heterosexuals, canònic o no. El dret a casar-se és per a tots, pels heterosexuals i els homosexuals, siguen o no creients. Quan més col·lectius gaudisquen d’elementals drets, més feliç i justa serà la societat. Tots guanyarem en respecte, fins i tot la pròpia Església. L’Església vol imposar el matrimoni canònic més enllà dels creients, i això una societat laica i moderna mai ho acceptarà.

La societat és laica com demostren els bateigs i matrimonis civils, que han superat els canònics. La societat en general, i els individus en particular (inclòs els propis creients), són lliures d’acceptar o no les recomanacions dels bisbes, almenys, la mateixa llibertat que tenen el bisbes de predicar.

Una altra perla del cap de l’Església espanyola, Rouco Varela, és dir que està preocupat perquè la societat no reconeix la teologia com una ciència. Està convençut, i així vol vendre-ho, que la teologia és una ciència. La societat ha donat proves de ser respectuosa amb totes les creences, però té ben clar que els dogmes de fe no tenen caràcter científic. És científic parir i ser verge? És científic el misteri de la Trinitat? La ciència està basada en una metodologia acadèmica que les religions no apliquen. La teologia sempre planteja hipòtesis no comprovables. Qualsevol estudi religiós seriós acaba en dogma de fe, és a dir, en misteri; i el misteri no és ciència. La cosa és ben senzilla: la ciència i la fe han de respectar-se i conviure fraternalment.

A meitat de segle XIX, en legalitzar-se el matrimoni civil, ja deia l’Església que s’havia legalitzat el concubinat. En aquella època, les lleis civils tenien un alt component clerical i la gent s’ho creia. Estem al segle XXI i l’Església continua volent estacar el clau per la cabota. No aplica l’humanisme evangèlic en la pastoral com instrument proselitista. Està capficada en ritus i formes, difícilment creïbles, sense cap contingut. A mi no m’importa, però eixa actitud sembla allunyar-la del poble i fomenta el descrèdit.  fran.jodo@gmail.com