L’ORGULL DE SER VALENCIÀ
El terme País Valencià
Catedrátic jubilat
De
quan en quan, com que hi sóc ja més que rejubilat, m’entretinc revisant els més
de cinc mil llibres i la immensa paperassa de revistes i escrits que he anat guardant. I en eixa revisió he trobat una fotocopia de les que
el meu amic Agustí Ventura, seguix entregant-me dels seus treballs, de les
que jo n'estic fortament satisfet per eixes donacions tan interessants. Gràcies.
M'estic; referint á la que
porta el títol de l'autor “Fr. Agustín Bella” i que és la«Vidadel VenerableVicente
Cabrera , Impresor y Librero de la Ciudad, en la Plaça de la Seo. Año 1699». I després
de referir la vida dels monjos durant aquells temps, a la pagina 41, es diu,
«porque no le tenía el Señor destinado para Apostol de las Inclias,sino de
nuestro PaisValenciano».
¿I ara, vosté lector, es
dirà, i tot açò a què vé? Pues jo li ho diré. Li ho diré a vosté i als que encara
s'entossudixen en dir queelnom de País Valencià, s'ha inventat i què deu (segons
ells) ser anul·lat o estigmatitzat, per alló de coincidència amb uns «països»,
posteriors a eixa data: estan completament errats. Eixa postura és fruit d'una política
que, en la .«Batalla de Valencia», la usen per obtindre rèdit polític i electoral,
i conservar el poder omnímode que encara estan fent per desvalencianitzar el nostre
país. Fa més de 300 anys ja hi era proa comú la denominació que ara repulsen.
Tot el que hem dit és conseqüència de
la voluntat dels governants que hem tingut, interessats en que en l'ensenyament
des de les escoles de Primària, no solament s'exacerbaren les glories
castellanes, sinó, preferentment, l'anul·lament de tot el que hi fera relació a
la nostra terra dins de la Corona d'Aragó, incloent tota memòria de les efemèrides patides
pels postres homens i, per tant, desconegudes pel poble. D'esta forma,la nostra
gent no sap que hi teníem llengua pròpia per a les accions civils, eclesiàstiques
i militars, i que varem tindre moneda pròpia; aixina, fent que, a l'escola, no
es parlara de tot açò, han o pretenen aconseguir
que la gent no senta orgull de ser valencià. I tot açò, ja ho va dir l'amic
Francesc de P. Burguera quan digué que la revitalització del nacionalisme ha de
ser obra de les escoles amb «mestres nostres». I crec que aixina ho serà.
I
com jo estic convençut de que eixa opinió és certa, em van portar a la Trobada d'Escales
en Valencià que es va celebrar a la vil·la de Manuel ,on hi havia tanta gent, que es feia
molt difícil transitar per veure les distintes obres dels xiquets/tes, autors d'aquelles
manufactures que m'obrien el cor d'una bona i forta satisfacció. I va ser una estupenda
coincidència que hi fora la vint-i-cinquena Trobada i el nostre vint-i-cinc
d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada