Aniversari del 15M

Autor: Francesc Jover. Per al periòdic Ciudad d'Alcoi (enviat l’1 de juny de 2012) Publicat el 5 de juliol de 2012

Acabem de celebrar el primer aniversari del 15M, amb més motius d’indignació que vam començar. Cada dia ixen a la llum pública dificultats noves que ja no ens sorprenen perquè són més del mateix. A mi em sembla que la gran majoria de ciutadans, entre els quals m’incloc, no entenem molt bé la situació, malgrat que uns i altres s’afanyen a donar explicacions. Potser hi ha gent que ho entén, però he de confessar-vos sincerament que sóc incapaç d’entendre mínimament les bases fonamentals de la macroeconomia. No vaig més enllà d’entendre els principis bàsics de l’economia del «compte de la vella», un estil que els polítics mai no utilitzen. Crec que ho diuen enredat per amagar les malifetes, o delictes, que han fet determinades entitats i individus concrets.

Ens diuen que hem viscut malbaratant diners per damunt de les nostres possibilitats: uns comprant cases, o altres productes que no han pogut pagar; altres, ampliant negocis per crear llocs de treball i fer l’empresa més rendible; els tercers són les entitats financeres que han fent préstecs sense límit per l’adquisició d’immobles per construir més immobles i fer més préstecs. Tots tres sectors han estirat més el braç que la mànega i ara estan pagant els errors. Però, com està pagant-ho cadascú? Segons l’economia del compte de la vella, el primer i el segon ho paguen perdent la casa, el xalet, o cotxe, l’altre fent fallida de l’empresa i destruint llocs de treball. Els tercers són els privilegiats perquè han eixit guanyant. L’Estat els ha premiat injectant-los diners públics per omplir el buit que ha deixat la mala gestió presumptament corrupta. Si tots hem allargat massa el braç: per què no s’ha repartit la culpabilitat proporcionalment?, per què passen ara els bancs per entitats respectables i imprescindibles per sortir de la crisi?

Però hi ha més encara. La Unió Europea, una entitat creada per interessos financers, no altruistes, crea un banc central amb diners que aporten els diferents Estats. Aquest banc aporta capital als bancs arruïnats a un generós interès de l’1 %. Sí, no els deixa a les famílies que no poden pagar la casa, ni a les empreses o negocis que han hagut de tancar deixant gent al carrer; no, els deixa als bancs perquè ens traguen de la crisi. L’Estat, que ha gastat més del que tenia, encara aporta diners al Banc Central Europeu, creant simultàniament una escola de xoriços. Una actitud que l’ha deixat baló i el que fa, per sobreviure, és llançar al mercat bons de l’Estat. Sabeu qui compra els bons perquè l’Estat no faça fallida? Els compren els bancs amb els diners que els ha deixat el Banc Central Europeu, cobrant un interès del 5 %.

Sóc conscient que estic movent-me pel compte de la vella, però no sé fer-ho, ni ho entenc, d’altra manera. Des d’aquest mateix punt de vista, que potser no és molt ortodox, veig una estreta complicitat entre els polítics i el sistema de mercats. És per això que tinc seriosos dubtes en la innocència dels polítics, que podrien fer més del que fan. Sé que el poder dels mercats és molt potent, però també sé que caben altres polítiques socials per fer pagar al que més té. En últim cas, els polítics havien de ser honrats, apuntar amb el dit els culpables i anar-se’n amb dignitat.

Acabaré amb unes dades del professor Arcadi Oliveres. S’ha construït un avió de combat amb un cost de 1.300 milions d’euros. A mi em sembla que ha sigut una decisió dels polítics, no dels mercats. O sí? Espanya destina 52 milions d’euros diaris en defensa, i això em sembla que ho decideix el Parlament espanyol, no els mercats. O sí? Consentir donar en tres anys a la banca 4 bilions 600 mil milions d’euros, qui ho decideix? Qui decideix donar a l’Església 10 milions d’euros a l’any? Espanya és el sisè exportador d’armes, i al món moren cada dia 90.000 persones de fam o de manca d’atencions bàsiques. Mentrestant, l’Església capficada en condons, avortaments i gais.

El més greu és que els còmplices d’aquesta xarxa de delinqüents, no volen que manifestem la nostra indignació a les places de les ciutats, diuen que és il·legal i ens amolla la policia amb porres.