República i noms de guerra

Autor: Francesc Jover. Per al periòdic Ciudad d'Alcoi (enviat el 10 de juliol de 2012)

(Publicat el 24 de juliol)

 

Recuperar la memòria històrica no tindria cap sentit si no hi haguera hagut una llarga època en la que es va intentar esborrar-la. Vull referir-me a la memòria de la Guerra Civil i la posterior repressió del règim guanyador. Va ser una campanya molt ben orquestrada capaç d'anul·lar en la societat qualsevol interès per aquella època fosca i manipulada.

No obstant, vull comentar un aspecte d’aquella època que deien «noms de guerra». És a dir, els noms que alguns republicans registraven els fills a partir de 1931. La República, va qüestionar la moral catòlica com l’única fórmula ètica de vida. Va haver-hi un desig d'alliberar costums sotmesos a la religió per tal de ser més coherents amb la Constitució, la natura, i la modernitat. Un exemple evident va ser acabar en l'exclusivitat del santoral catòlic al triar l’onomàstic dels nadons. Així doncs, podien ser inscrits amb noms de personatges populars del moment, noms al·legòrics a la llibertat, a la natura, etc. Hi van haver noms curiosos com Selvamar o Armónica.

Així i tot, he de fer constar de manera ben clara i contundent, perquè no hi haja el més mínim dubte, que de cap manera els noms del santoral catòlic estaven prohibits. Després d'haver fet un buidatge dels llibres de naixements al Registre Civil de Cocentaina del temps de la República, puc afirmar que hi ha una gran quantitat de noms tradicionals del santoral cristià. El meu, i el de tants d'altres nascuts en aquell període, en són testimoni. Potser les famílies més sensibilitzades i propenses a un canvi cultural, iniciaren aquesta nova etapa. Pel nom d'algunes famílies que he pogut identificar em confirma que eren persones idealistes i militants de partits d’esquerra, que després pagaren ben car l'atreviment.

Una àmplia majoria va continuar registrant els fills amb noms del santoral, sobretot durant la primera etapa de la República. És a partir de l'estiu i tardor de 1936, després del cop d'estat feixista, en plena revolució cultural, social i econòmica, quan va haver-hi el més alt percentatge de noms d'infants que res tenien a veure amb el santoral cristià. Un detall que cal afegir-hi per entendre millor determinades actituds radicals d’aquell moment.

És innegable que alguns dels espais de llibertat que la República oferia a la societat, no obligava cap persona acceptar-los; sols afectava aquella part de la societat que volia lliurement fer-ne ús. Cap persona tenia prohibit ser fidel a la seva pròpia consciència i moral, però els dogmàtics de sempre van entendre que allò eren lleis «depravades, marxistes, antiespanyoles i contraries a la moral catòlica», que podien destruir la societat.

D'aquella època son alguns noms com: Durruti, Germinal, noms destacats de l'anarquisme. Edison, nom relacionat amb la tecnologia i inventiva. Floreal, Natura, etc., noms relacionats amb l'ecologia o el naturisme. Els noms més freqüents que coincideix en molts pobles són Lenin, Liberto, Liberta o Libertad. La major part de «noms de guerra», pràcticament els més polititzats, van ser inscrits després del 18 de juliol de 1936.

De tots els noms de guerra que he trobat, almenys el que més em va colpir, va ser el de Friné, nom en què va registrar José Selles Pérez la filla, nascuda el 13/07/1937. FRINÉ, com vaig poder comprovar, és un personatge mitològic de l'antiga Grècia que fou entre altres coses musa i model d'escultors grecs. El fet que un sindicalista de la CNT posara de nom Friné a la seva filla, demostra un nivell intel·lectual per damunt de la mitjana. Era la formació de l'amic «Pepet», apresa als ateneus llibertaris. El 03/06/39, quan Pepet estava fugit de casa en busca i captura per empresonar-lo, va ser canviat per Josefina «a instancia de parte», segons posa el funcionari al marge de l'acta.

Quantes persones nascudes en aquella època quedarien sorpreses si miraren els llibres del Registre Civil! Perquè, eixa és un altra, n'hi ha molts individus que s’han fet adults sense que ningú li haja dit res. Seria per vergonya, por, o penediment?