Islàndia, punt de referència

Autor: Francesc Jover. Per al periòdic Ciudad d'Alcoi (enviat el 21 de agost de 2012) Publicat el 28 d’agost de 2012

Un ciutadà d'una comunitat autònoma deia l'altre dia al Parlament espanyol, que no era espanyol, però, si ho fóra, se’n sentiria avergonyit. Home, jo, que per imperatiu legal sóc espanyol i per convicció valencià, em sent avergonyit de ser espanyol i valencià.

En els temps que corren, això passa en les millors famílies. Cada dia hi han més imputats del partit que mana, no que governa. L'alcaldessa d'Alacant acaba de dir que no dimitirà encara que la imputen. Clar que no, la majoria absoluta els ha atorgat més poder que l'agent britànic 007. I ja és dir.

Però, és d'Islàndia del que vull fer uns comentaris. Un petit país del nord-oest d'Europa que pot ser punt de referència per a nosaltres, valencians o no. Un país que va arribar a lligar els gossos amb llonganisses, com nosaltres; al mig d'un desenvolupament fictici, com nosaltres; i unes directius financeres basades en una bambolla farcida de no res, com nosaltres. Però, ves per on, ha demostrat que les coses poden fer-se d'una altra manera. Com?

L'any 2008 les dificultats econòmiques obliguen a nacionalitzar el banc principal d'Islàndia, la moneda s'enfonsa i la Borsa suspèn qualsevol activitat financera. És a dir, es produeix una fallida total, com nosaltres. El 2009, la ciutadania fa una protesta al carrer i fa que el govern caiga i es convoquen eleccions. El nou govern fa una llei de pagar un deute a la Gran Bretanya i Holanda de 3.500 milions € a un interès del 5,5 % que pagarien totes les famílies islandeses en 15 anys. El gener de 2010, la gent torna a eixir al carrer i demana sotmetre la llei del deute a referèndum. Es fa la consulta popular, i el no al pagament del deute obté una majoria arrasant d'un 93 %. A tot açò, el govern inicia una investigació jurídica per descobrir els responsables de la crisi i comença la detenció de banquers i alts executius empresonant-los.

En aquest context es nomena una assemblea constituent formada per 25 membres no afiliats a cap partit elegits entre 522 individus que han necessitat un aval cada un de 30 persones. Aquesta assemblea es constitueix com a sobirana rebutjant la Constitució i tot el poble participa redactant una altra Constitució actualitzada, per corregir els errors que van fer possible la crisi.

Aquestes mesures, totes pacífiques, contundents de la ciutadania i receptives pels governants, han fet possible començar a eixir de la crisi des de primeries de 2012. Han sigut un exemple per a tot Europa i el món sencer.      

D'aquest relat, o d'altres pareguts que podeu descobrir a les xarxes socials, cap preguntar-se una cosa: la TV pública, o altres mitjans de comunicació, donen a conèixer aquest singular cas d'Islàndia o l'amaguen? És de veres que fa uns mesos feren un reportatge a La Sexta TV que explicava, fil per randa, el cas islandès. És de veres que a la xarxa social trobem assenyades indicacions de Federico Mayor Zaragoza, de José Luis Sanpedro, etc., de com eixir de la crisi, per cert, molt paregudes al cas d'Islàndia; però, la TV pública i el periodisme d'investigació que escolta majoritàriament la gent, què diu?

El simple fet de no fer arribar la realitat d'Islàndia a la societat, evidencia que hi han interessos bastards inconfessables pel mig. Sens dubte podem eixir de la crisi fent-la pagar proporcionalment els culpables. Per fer-ho, ens falta una societat que tinga consciència de ser sobirana i d'uns polítics amb un alt nivell ètic.

Per finalitzar, permeteu-me apuntar un altre possible motiu pel qual s’amaga la realitat islandesa. Islàndia, des de 1918, havia sigut un estat independent solament vinculat al rei de Dinamarca, i va aconseguir ser república independent l'any 1944. Actualment Islàndia té una població de 320.000 habitants. Per comparar una mica, vull recordar que Catalunya passa de set milions d'habitants i Euskadi passa de tres milions. Un Estat espanyol uniformitzador que mai no ha permès anar més enllà de «antes roja que rota», no pot permetre publicar determinades realitats del nostre entorn europeu.

Fer un darrer apunt que no teniu per què compartir. Islàndia pertany a l'Europa nòrdica amb cultura reformista luterana. La nostra cultura és de la Contrareforma, i amb una confessió de pecats queda la consciència tranquil·la. El més greu de tot és que el pecat i el delicte penal moltes vegades es barregen. fran.jodo@gmail.com