Sanitat pública i transparència

Autor: Francesc Jover. Per al periòdic Ciudad d'Alcoi (enviat el 25 de juliol de 2012) (Publicat el dimarts 31 de juliol de 2012)

Acabe d'eixir de l'hospital per un problema digestiu on he tingut interessants experiències. La primera és la vulnerabilitat de l'ésser humà que mai no acabem d'adonar-se totalment. També de l'extremada atenció que he tingut de tot el personal, des de zeladors i auxiliars fins a infermeria i cirurgians. Així mateix, la rapidesa en què van abordar i resoldre el problema que tenia. Si haguera de puntuar l'assistència ho faria amb un deu. Tanmateix, no puc callar l'error comès deixant-me sense medicaments durant quatre dies després de donar-me d'alta. Es tracta d'una recepta que, segons el protocol, ha d'autoritzar-la la inspecció sanitària i té deu dies de temps per a fer-ho. Burocràcia.

Però, no és d'això del que vull parlar, si no de les despeses que va ocasionar la meva hospitalització durant els cinc dies que vaig estar ingressat. Això si, solament té valor informatiu i m'ho van donar juntament a l'alta, amb un cost que arribava a 1.565,37 €. Bo, això no és res, el company d'habitació va ocasionar unes despeses que passava de 15.000 €. El mateix que fan en les receptes de jubilats, vull pensar que pretenen fer-nos valorar el servici que em rebut. Tanmateix, tot i ser conscients d’haver-ho pagat de bestreta, les classes subalternes som les que millor valorem i apreciem el servici de la Sanitat Pública i de la Seguretat Social. Potser els que han pres aquesta decisió no ho valoren tan com nosaltres.

Arran d'aquesta decisió, de fer-nos saber les despeses que fem em sanitat, i per les circumstàncies extremes que estem passant, propose fer també una factura simulada cada mes a diferents membres de l’Administració: el President de la Generalitat Valenciana, els consellers, els directors generals i els alcaldes de grans ciutats, etc. No som tots iguals davant de la llei? Que siga una factura ben especificada com ho fan en sanitat, amb les despeses que suposa el cotxe oficial; el xofer; els policies de paixà (o no) que li guarden l'esquena; el sou (tan en metàl·lic com en espècie); les dietes; les despeses d'hotel i de restaurant; etc. Una factura que un funcionari els done en mà i que simultàniament envie una còpia a les agencies d'informació. No és per que ho paguen, no. Solament és perquè en gitar-se a dormir puguen reflexionar el que han gastat de més podent-ho haver evitat, però sobretot, per què tothom o sàpia. Potser siga una proposta farcida d'idealisme perquè caldria veure si aquests individus tenen consciència.

A hores d’ara sembla que no hi ha cap persona que no s’haja adonat que hem arribat a un punt insostenible, i que s’han de prendre mesures especials contundents i en el lloc que pertoca. Bona part de la societat se sent enganyada i demana a crits que l'administració siga totalment transparent. És el mínim que poden fer, ja que no trauen la mà del carabassí. Volem saber de la manera més diàfana, per què un estat que està en fallida tècnica és capaç de mantenir més polítics amb sou que Alemanya i Anglaterra. Volem saber per què acusen les classes subalternes de balafiament si l'administració té més cotxes oficials que USA. Volem saber ara mateix, i amb tota claredat, el patrimoni del rei d'Espanya, una de les persones més riques d'Europa, i com ha aconseguit el gran patrimoni; així mateix, què és el que aporta la Corona a la crisi. Volem saber per què ens frigen a retallades, i es tolera el privilegi de no pagar impostos a institucions com l'Església catòlica, i altres.

Els polítics no han descobert encara que per involucrar la ciutadania en plans d'austeritat és condició indispensable donar exemple d’ètica, de transparència i veracitat. D’aquesta manera les factures informatives que ens fan en sanitat tindrien més ressò. La classe política ha de saber i entendre d'una volta per totes, que la majoria absoluta no és cap xec en blanc.