Article publicat al periodic Ciudad d'Alcoi
H I S T Ò R I E S FRANCESC JOVER. Ciudad. Martes 22 de enero de 2013
Hi ha un goteig permanent d’agressions i
menyspreu als valencians i la seva llengua. He llegit als
mitjans d’informació, que els darrers dies del
desembre passat, poc abans de finalitzar
l’any, un conductor d’Almassora (La
Plana Baixa), va ser parat en un control
per la guàrdia civil. El jove conductor va
contestar en valencià les indicacions
que li feia l’agent, cosa que va caure tan
malament al funcionari que va ser
retingut durant tres hores. Li van obrir
un procés judicial que podria acabar en
una multa o sanció.
Un altre dia, el fill d’un amic meu i
altres dos joves més, tots tres de Xàtiva,
fa unes setmanes decidiren anar al cine
a Ontinyent. Els feren parar en un
control a l’entrada d’Ontinyent i també
els va exigir la guàrdia civil que
contestaren en castellà. Dos van poder
anar-se’n, el tercer, potser el més
«cabut», va ser dut a la caserna i
retingut fins a les 4 del matí. Desprès va
ser citat al jutjat i sembla que va haver-hi
una sanció.
Però, el que més ha transcendit és el
d’aquella dona de Castelló de la Plana
que el dia 31 de desembre va haver
d’ingressar per urgències a l’Hospital
Jaume I per un problema de
traumatologia. En dir la dona el que li
passava en la seua llengua, el metge que
anava teclejant l’ordinador, va dir amb
veu pausada sense mirar-la i en castellà:
«És vostè una mal educada, açò és
Espanya i m’ha de parlar en espanyol».
El més greu de tot, i definix el tarannà
humà del facultatiu, és que la dona ha
fet públic que el metge va dir, sempre
en castellà, que entenia i parlava el
valencià, però que ella havia de parlar-li
en espanyol per educació. Sobren
comentaris.
És de veres que la llengua dels
valencians ha estat prohibida durant les
dictadures militars del segle XX, primer
la del general Primo de Rivera i després
la del general Franco. Així i tot, un alt
càrrec de l’Estat, com és el rei
d’Espanya, ha negat aquest fet, no se si
per no conèixer la història o per
despistar els reis mags i continuar
rebent regals. Eixa falta de memòria,
conscient o inconscientment (cada volta
estic més convençut que ho fan
conscientment), és un evident
menyspreu a la parla dels valencians i
situa les llengües no castellanes en
marginals, sense beneficiar gens ni
miqueta la bona convivència. El pitjor és
que massa voltes es fa des de les pròpies
institucions de l’Administració.
N’hi ha una contradicció ben evident;
ara no estan vigents les dictadures
militars i l’estat democràtic està en el
deure de regularitzar el problema
perquè cap ciutadà es senta discriminat.
És per això que feren la Llei
d’Ensenyament i Ús del Valencià, la qual
encaixa perfectament en la Declaració
Universal de Drets Humans. El govern
autonòmic, coherentment, ha de
garantir aquests drets als ciutadans
sense mirar cap un altre costat. No
poden dir-nos maleducats pel simple fet
de ser qui som: valencians.
Bona part de la societat valenciana
accepta, de la manera més esportiva, la
manca d’ús del valencià en bona part de
l’Administració, en polítics i en un
sector de la societat valenciana, i no per
això tracta de maleducats a ningú. Ho
aguantem amb optimisme, conscients
que som una cultura oprimida i, per
informar-nos, llegim premsa i revistes
en castellà. No ens costa res i ho fem
ben a gust perquè hem après el castellà
prou be. La premsa i revistes escrites en
valencià són testimonials i totalment
desproporcionades al nombre de
valencianoparlants, però mantenim la
il·lusió, potser utòpica, de que un dia
puguem viure en un País Valencià
mínimament normalitzat. No
demanem res més. Únicament volem
no ser humiliats un dia si i altre també,
i estar a tothora demanant perdó de ser
valencians. Ja n’hi ha prou que les
cultures autòctones no castellanes, no
gaudim de suficient respecte i llibertat,
cosa que demana urgentment mesures
per enfortir la democràcia.
fran.jodo@gmail.com
