Beniarrés ha sigut notícia

Beniarrés ha sigut notícia aquesta setmana. És bo que els nostres pobles menuts protagonitzen notícies, si més no, per l’oportunitat de conèixer-nos i vertebrant-nos millor. Beniarrés és un bonic poble de la comarca El Comtat de 1300 habitants està situat a la vessant sud, o solana, de la serra de Benicadell. Tot i que al segle XIII va ser atorgada a cristians per Carta Pobla, ben prompte va ser habitada exclusivament per musulmans sota el feu de l'encomanda de Montesa enclavada al castell de Perpuixent. La passada tardor estrenaren nou rector, un jove de 27 anys, oriünd de Massamagrell, que va substituir a Rafael Guia Marín –suggestius cognoms– que durant quasi trenta anys fou rector d'aquest poble i voltants. No conec molt be les necessitats o les aspiracions que tenen els beniarresins, això ho havien de dir ells, però m'han arribat informacions que estan disconformes per haver-los deixat desconnectats de l'autovia A-7. És la prova més evident que el govern valencià no té prioritat en estructurar vies de comunicació per vertebrar el país. Aquestes darreres setmanes la sensibilitat cultural del veïnat de Beniarrés, s'ha vist atacada embrutant amb pintura roja un grafit que commemora l'any del poeta valencià Vicent Andrés Estellés. No és el primer poble que ompli de taques imatges d’intel·lectuals valencians com va passar amb Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster i ara Vicent Andrés Estellés Al mig d'aquesta situació d'irregularitats, què és el que fa el nou rector? Repartix uns qüestionaris a les festeres de la Purissima per que tinguen una idea ben clara a l'hora de confessar-se d'allò que és pecat, segons manen els deu manaments de la llei de Déu. A més ha estat esposat a l'aparador de l'església per l'abast de la feligresia. És un document que passarà a la història de l'església local pel caràcter esperpèntic que té. Tal ha sigut el despropòsit, que l'arquebisbe Osoro, s'ha atrevit a desautoritzar-lo i dir que no hi han més orientacions per confessar-se que el catecisme habitual de l'església. Això em fa pensar una cosa: solament poden fer pallassades els jerarques de l'església. Quan les fa un pobre rectoret de poble, de seguida li peguen un bonegó que el deixen tremolant. No veuen que és un xicot jove que encara està en «rodament»? Potser aquest incident el faça posar els peus a terra i dedicar-se més als problemes reals dels fidels i deixe els assassins que avorten, els descarats que es follen una cabra, els que van a ca les xiques i altres coses més lletges. Si voleu conèixer el document, aneu directament als qüestionaris de Beniarrés a traves de la xarxa; és molt sucós. Llegiu els comentaris dels lectors que n'hi han de tots els parers. Vegeu si en trobeu algun de Fernando Sánchez Dragó i m'ho dieu, perquè seran summament interessants si tenim com a mostra els que fa al papa de Roma, Francesc. També son divertits els més de cent comentaris que ha produït la pàgina d'aquest incident rocambolesc. Però, estiguem tranquils i deixem-nos estar de romanços i proposem-nos viure en pau al mig de la diversitat; i ara que prompte farà millor temps, visiteu aquells pobles de la subcomarca Perpuixent. Perdeu-vos una dia per la comunitat de vida alternativa de Turballos; per la llacuna de Gaianes; pel barranc de l'Encantà (que no queda lluny); pel museu de les heterodòxies a L'Orxa, composat per una ampla col·lecció de material anarquista històric; per l'entorn de l'embassament de Beniarrés; etc.; i tants altres llocs que us satisfarà el cos i l'ànima. Nota Aquest article publicat el dia 7 de gener de 2014, ha estat rectificat per un greu error que varem cometre ubicant un enllumenat nazi a Beniarrés, tot i que la imatge corresponia a un altre lloc. demanem disculpes per l’error i assegurem que Beniarrés enguany no ha fet cap tipus d’enllumenat per festes de Nadal i d’Any Nou.

L’Església sempre és noticia

Francesc Jover ha escrit en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ Quan no es per una cosa és per altra, l'església sempre dona què parlar. Això demostra el maridatge social i mediàtic que hi ha entre aquesta vella institució i la societat, tot i que havia d'haver-hi una ferma convicció del lloc que ha d'ocupar cadascú. Seria hora que l'església fera autocrítica, acceptara la societat laica i les crítiques dels ciutadans, sense que per això se senta perseguida. A més, seria bo que fera renuncia dels privilegis que té perquè hi haguera un respecte recíproc entre tots dos. Però, principalment seria hora d'acabar en el nacional catolicisme vigent, encara que estiga camuflat d'eufemismes. No tinc informació exacta de la quantitat de bisbes valencians que l'arxidiòcesi exporta a la resta de l'Estat, però tant es val; em sona que són molts. Tampoc no se, si els bisbes valencians que l'església exporta tenen molta o poca categoria professional –dins del barem establert– per a les diòcesis valencianes. Tampoc crec que els bisbes valencians que van destinats fora, vagen amb la intenció de valencianitzar els seus fidels; més be aniran –crec jo– a pasturar el ramat, segons Déu els ha donat a entendre. El que sí que estic segur d'una cosa, quan València importa bisbes, ho fa amb el propòsit exprés de castellanitzar els fidels; apart –clar està– d'exercir l'ofici de pastor. Si fora mal pensat, diria que l'aparell de l'església vol abastir el País Valencià de bisbes que no siguen autòctons valencians pel possible risc que siguen valencianonts i es dediquen a córrer la veu entre el fidels que Déu no s'oposa a la identitat valenciana, a la seua història i la seua llengua. L'excepció està en el valencià Jesús Murgui, exrector d'Ontinyent, que l'han destinat a Oriola-Alacant de bisbe. Allà dins pense que potser hagen permès enviar a Alacant un bisbe valencià, perquè consideren aquella diòcesi suficientment castellanitzada i no hi ha cap de perill. Jo no ho crec així, perquè si la nostra autonomia fora com cal i es dedicara a estructurar i vertebrar el país, seria un altra història. És noticia també les declaracions homòfobes del bisbe de Castelló, Casimiro Lopez, castellà de Soria, que podríem entendre-la com autoodi per no admetre les pròpies tendències sexuals. Ho dic així perquè, alguns tècnics en la matèria, asseguren que les inclinacions homosexuals no acceptades per l'individu es manifesten a la llarga en homofòbia. No és la primera volta que Castelló té un bisbe d'aquestes característiques. Els bisbes que ataquen, individualment i col·lectivament, els gais és un percentatge molt insignificant. El que passa que la resta no es desmarca, possiblement per solidaritat o corporativisme; el cas és que amb el seu silenci el col·lectiu de la jerarquia eclesial es definix. Pel que fa al desplegament informatiu sobre el “Dia de la Família”, també en TV; caldrà matisar que l’església tracta d'una determinada tipologia de família que podrà ser molt respectable, però no l'única. Hi han milers de valencians que estan per un altre tipus de família no exempts d'estima i voluntat de conviure en pau. Els matrimonis civils, de caràcter hetéreo i homosexual; i les parelles de fet; poden tindre fills propis o adoptats que, per cert, no és cert que tinguen «pertorbacions de la personalitat». En cap cas està demostrat que aquestes famílies hi ha més violència que en la tradicional, ni és de vers que s'ha posat cap base «per a la destrucció del matrimoni i de la família». En una societat laica les creences religioses passen a segon termini; el que val és que siga cau d'amor, respecte i llibertat. Cal admetre que la llibertat dona opció a trencar motles, com la llei de divorci, de matrimonis homosexuals, d'avortament, etc. D'açò mai no insistirem prou: cap persona està obligada a casar-se en un altra del mateix sexe; ni cap individu està obligat a avortar o divorciar-se. Ho fa qui vol. Això forma part d'una societat lliure, respectuosa i democràtica, i sols per això ha d'estar regulat per les lleis civils. L'església es definix com antidemocràtica cada volta que demana que les lleis s'ajusten a la seves creences; és per això que no pot haver-hi democràcia sense desvincular-se de fet i de dret de l'església.