Els sotasignats s’adrecen a l’Honorable
President de Les Corts, en Juan Cotino, com a membres de la Tertúlia Bausset ,
fent valdre els drets com a ciutadans que assenyala l’Estatut al seu article
9.4 i també posant en valor l’article 8.1 que determina el dret dels valencians
i valencianes, entre altres, aquells reconeguts en la Constitució de 1978, i en
aquest sentit apel·lem al recollit a l’article 20.1.a.
Fonaments de dret
Sobre la participació i el dret
d’expressió:
§
Llei Orgànica 1/2006, de 10
d’abril, en el seu article 9.4 diu: “Tots
els valencians tenen dret a participar de forma individual o col·lectiva, en la
vida política, econòmica, cultural i social de la Comunitat Valenciana ”.
§
Llei Orgànica 1/2006, de 10
d’abril, en el seu article 8.1, determina que “els valencians i valencianes (...) són titulars dels drets, deures i
llibertats reconegudes en la Constitució Espanyola i l’ordenament de la Unió Europea ...”.
§
Constitució 1978, article 20.1.a: “Es reconeixen i es protegeixen els drets a
expressar i difondre lliurement els pensament, les idees i les opinions per
mitjà de la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció”.
Sobre els deures dels òrgans
d’autogovern:
§
Constitució 1978, article 9.3,
expressa que garanteix entre altres el principi de jerarquia normativa.
§
Llei Orgànica 1/2006, de 10
d’abril, en el seu article 49.1, determina que la Generalitat té competències
exclusives, entre altres, en l’organització de les seues institucions.
§
Llei Orgànica 1/2006, de 10
d’abril, en el seu article 21.1, defineixen que Les Corts tenen la potestat
legislativa, a més de representar el poble valencià i gaudir d’autonomia.
§
Reglament de Les Corts, aprovat en
el Ple de 21 de febrer de 2013, determina alguna de les competències del
President de la Institució, al seu article 31.1 que diu: “El president o presidenta de Les Corts exercix
la representació de la cambra, assegura la bona marxa dels treballs, dirigeix
els debats,...”
Sobre l’ús del valencià:
§
Constitució de 1978, en la seua
part dogmàtica, Títol Preliminar, expressa que “Altres llengües espanyoles
seran també oficials en els respectives CC.AA. d’acord amb els seus Estatuts”
(art.3.2).
§
Llei Orgànica 1/2006, de 10
d’abril, defineix com a llengües oficials a València tant el valencià com el
castellà (art. 6.2), però assenyala sols una com a pròpia (art. 6.1): el
valencià.
§
La Generalitat garantirà l’ús
normal i oficial de les dues llengües (art. 6.3), però s’atorgarà especial
protecció i respecte a la recuperació del valencià (art. 6.5)
§
Llei Orgànica 1/2006, de 10
d’abril, ressenya en l’idioma valencià el nom de totes les nostres
Institucions, perquè siguen utilitzades així, tant quan s’escriga o es parle,
en valencià com en castellà. Per tant, cal fer servir el nom de les
Institucions en la llengua dels valencians en totes les circumstàncies.
§
La Generalitat garantirà l’ús normal
i oficial de les dues llengües (art.6.3). S’atorgarà especial protecció i
respecte a la recuperació del valencià (art. 6.5). Però, el Títol III defineix
qui conforma la Generalitat i, entre altres assenyala a Les Corts (art. 20.2)
i, també, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (art. 20.3) com institució
normativa d’aquesta.
§
L’Acadèmia Valenciana de la
Llengua (art. 41) determina la normativa lingüística i aquesta és d’aplicació
obligatòria en totes les Administracions Públiques valencianes.
§
Reglament de Les Corts, aprovat en
el Ple de 21 de febrer de 2013, assenyala els dos idiomes oficials de la
Institució (art. 1.1 i 1.2).
Fets i raons
Som conscients que tota comunitat social està
fonamentada en valors col·lectius generats pel seu recorregut històric i per la
voluntat ferma de construir entre tots els seus ciutadans i ciutadanes un futur
en comú.
El Poble Valencià en l’expressió de la seua
identitat diferenciada com a nacionalitat històrica, amb voluntat democràtica i
d’exercir el seu dret d’autogovern, ha manifestat en nombroses ocasions assumir,
entre altres, els valors de la
Unió Europea , així com la recuperació dels continguts dels
Furs de l’històric Regne de València amb les exigències de la realitat social,
econòmica i cultural valenciana actual.
La recuperació de la Generalitat va constituir
un fet de singular importància pel redreçament del nostre poble i la seua
identitat, dins del marc europeu, com correspon a la condició de Nacionalitat
històrica. Ho va ser pel que suposava, i continua significant hores d’ara, en
el reconeixement, exterior i interior, del dret i la capacitat d’autogovern de
Valencià com a realitat social diferenciada; així com del dret i la capacitat
per l’organització de les nostres institucions històriques, per l’ordenació del
territori de l’antic Regne de València, pel desenvolupament legislatiu i del
Dret Civil Foral Valencià i per l’execució de les polítiques que com a poble
ens correspon lliurement i democràticament.
Les Corts, el President i el Consell, així com
també, entre altres institucions, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,
conformen la Generalitat recuperada després de la seua abolició per la
promulgació del Decret de 29 de juny de 1707.
Totes les Institucions que conformen la
Generalitat tenen el dret, però sobretot tenen la responsabilitat, no sols de
mantindre i reforçar l’ús de l’idioma que és propi del poble valencià, sinó
també consolidar la seua normalització entre tots els estaments socials,
econòmics, acadèmics, culturals i institucionals i de les administracions
públiques.
Estem convençuts, per això, que els màxims
responsables institucionals de la Generalitat han d’avançar amb decisió cap a
la normalitat lingüística, i no solament en l’àmbit administratiu que
dirigeixen, sinó també en tota la societat. No n’hi ha prou amb la despenalització
de l’ús del valencià (tot i que, més vegades de les que voldríem, se’ns amaga la
prohibició d’usar-lo al darrere d’un suposat atac a l’autoritat d’alguns
membres dels cossos i forces de seguretat); no n’hi ha prou amb el seu ús en
l’ensenyament (tot i que, més vegades de les que voldríem, se’ns minva el dret
a la immersió lingüística); no n’hi ha prou amb la creació, i ara quasi el seu
desballestament, de la RTVV (tot i que, més vegades de les que voldríem, l’ús
del valencià és minso i residual).
Cal recordar, per enèsima vegada, que dues són
les llengües oficials en aquesta nacionalitat històrica, València, però solament
una ens és pròpia. Així es reconeix en els cenacles acadèmics internacionals i
en la nostra legislació vigent. Aquest plus de llengua oficial i pròpia, que
tots tenim l’obligació de recolzar, cal que tots els valencians el fiquem en
valor, i per això cal fer-la la llengua preferent en tota la Generalitat. L ’idioma
valencià ens identifica com a comunitat social diferenciada, però sobretot és
el millor instrument que tenim, tots, per a la cohesió social dels valencians i
valencianes, hagen nascut on hagen nascut.
Des del nostre naixement com a Poble, i amb
major o menor intensitat en les successives dècades, aquesta terra ha obert les
portes a nouvinguts amb llengües i cultures molt diverses. El punt d’encontre
va ser, i continua sent-ho, l’idioma que és propi dels valencians i la seua
cultura diferenciada. El valencià ha sigut en la nostra història el millor
instrument de cohesió i pau social. Així, tenim un excel·lent mitjà per
facilitar la inclusió a la nostra societat dels nouvinguts posant el valor el
valencià.
El valencià és l’idioma que a tots ens
identifica, siga quina siga la llengua de naixement; però, hem de fer-la una
llengua útil en la quotidianitat dels ciutadans i ciutadanes. El valencià ha de
servir-nos, entre altres coses, per a comunicar-nos per qualsevol dels mitjans
que hui tenim al nostre abast; així com, per a la promoció professional i
personal; per les activitats empresarials, científiques-tècniques,
d’ensenyament, etc.; per a rebre els serveis de l’Administració i per a què el
procediments i actes administratius es fasen prioritàriament en la llengua
pròpia dels valencians; i per això, és imprescindible el seu coneixement i ús
generalitzat almenys en tots els nivells de l’administració pública valenciana;
com també el seu coneixement i ús habitual entre els òrgans superiors de la
Generalitat.
Tanmateix, els alts representants de les institucions
de la Generalitat, per l’efecte modèlic que tenen pel conjunt de la societat
valenciana, presenten una responsabilitat major en el procés de normalització
del valencià. Un deure que tenen amb tota la societat.
El valencià, com a llengua pròpia de la nostra
nacionalitat històrica, a més de llengua oficial, ha de ser la llengua d’ús
normal i preferent de la Generalitat, qui té l’obligació normativa, a més de
moral, d’atorgar-l’hi especial protecció per a la seua recuperació. I ha de
fer-se seguint la normativa lingüística d’aquella institució que té
competències per fer-ho.
L’ús habitual del valencià per part del
President de la Generalitat, del President de Les Corts, del President del
Tribunal Superior de Justícia de València, dels Consellers, així com els Diputats
i les Diputades, Alcaldes i Alcaldesses dels nostres pobles i ciutats,
constitueix un deure implícit en el càrrec des del moment del nomenament. Ho és
perquè tots ells i elles representen al Poble Valencià i als seus trets
diferencials com, entre altres, la llengua pròpia dels valencians.
La Generalitat, i per tant totes les seues
institucions d’autogovern com ho són Les Corts, té competències per regular
l’organització de les seues institucions pròpies, i per proveir-se de les
normes processals i de procediment administratiu, com també els Reglaments que
els ordenen i regulen, derivades de les particularitats del Dret substantiu
valencià o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. Per
la qual cosa, a cadascuna d’elles correspon impulsar la normalització
lingüística, com també remoure els entrebancs que es puguen presentar.
El President de Les Corts exerceix la
representació de la cambra i, a més, té la màxima responsabilitat en la
reglamentació d’aquesta institució substantiva de la Generalitat. Per
tant, el President, entre altres consideracions, ha de fer seus el deure
d’actuar de model al davant de la ciutadania fent ús del valencià en totes les
seues intervencions parlamentàries.
És exigible a l’Honorable President de Les
Corts l’impuls decidit per a la normalització, promoció i extensió de l’ús del
valencià a tots els àmbits, però sobre manera entre l’administració que
dirigeix i, per tant, la
mateixa Presidència en la seua actuació ha de visualitzar
sens confusió davant tota la ciutadania del Poble Valencià.
Sol·licituds
1r. Que impulseu, des de la vostra autoritat i
responsabilitat, el foment institucional de la llengua pròpia del Poble
Valencià com a llengua preferent en l’activitat oral i escrita parlamentària.
2n. Que el President de Les Corts faça servir
el valencià com a llengua de comunicació habitual i sempre que es dirigisca a la cambra. Cal
visualitzar el seu compromís amb la normalització de la llengua de tots els
valencians i les valencianes.
3r. Que la presidència de Les Corts encoratge
a tots els Síndics de la Cambra a fer-ne un ús majoritari i preferent en les
seues intervencions plenàries i en comissió.
4t. Que el President de Les Corts encoratge a
tots els diputats i diputades que s’ajusten a la normativa lingüística que
elabora i determina l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua.
5è. Que el President faça arribar a tots els
Grups Parlamentaris la importància d’impulsar, des de la institució de Les
Corts, la normalització lingüística del valencià i que tots els seus membres
ressenyen en l’idioma valencià el nom de totes les nostres institucions
d’autogovern, tant quan escriguen com quan parlen en valencià com en castellà.
6è. Que el President, com a representant de la
Cambra, impulse la modificació del seu Reglament per incorporar l’ús del
valencià com a llengua preferent, adequant-la al mandat de la legislació de
rang superior.
València, 7 d’octubre de 2013
