Autor: Francesc Jover. Per al Ciudad d'Alcoi (enviat el 9 d’octubre de 2012) (Publicat el 16 d’octubre de 2012)
No fa molts anys Octavio Paz (1914-1998) deia a Roma que les nacions menudes són realitats molt més antigues que l’Estat nació. A més, deia que Europa s’ha fet de la pluralitat de nacions, i afegia que era un apassionat defensor de les nacionalitats menudes perquè preserven la pluralitat i fomenten la creativitat.
La societat no hi està sensibilitzada, ni acaba d’adonar-se de la importància i riquesa antropològiques que té una nacionalitat sense estat. Hi han estats que han ofegat nacionalitats, conscientment o inconscientment, i moltes altres estan en perill de fer-ho. Quan una nacionalitat mor de manera natural s’empobreix el planeta, i si mor ofegada conscientment per un estat podíem parlar-ne d’assassinat. El mateix diríem quan desapareix de la terra una espècie animal, o planta, per l’acció humana.
Espanya, com Europa, ha estat formada per nacions i s’ha classificat ací mateix com un Estat nació. Però, són innegables les diferents nacionalitats dins de l’Estat espanyol, amb una història pròpia i una llengua pròpia. La Constitució de 1812, que ara ha complit dos-cents anys, féu un gran error convertint Espanya en nació sobirana sense assumir les diferents nacionalitats que hi havien. La Segona República va intentar corregir-ho sense aconseguir-ho per la rebel·lió militar. La restauració democràtica va tornar a intentar fer un lloc a les nacions dins la Constitució, tot i que allò de «café per a tots» fou un altre error que no ha solucionat el problema.
Per considerar un territori nació calen unes determinades circumstàncies que aglutinen la societat: principalment una llengua i una història. Però també cal que hi hagen més coses: sentiment patriòtic col·lectiu de la seva gent, infraestructures de comunicació del territori, punts de referència culturals, esportius, polítics, etc.
Però açò no servirà de res si la resta d’espanyols no té una actitud de reconeixement i d’acceptació, en pla d’igualtat, en cada nacionalitat de l’Estat. També hi ha d’haver per part de tots un convenciment inqüestionable del dret a l’autodeterminació, que són els ciutadans de la pròpia nacionalitat qui han de decidir el seu futur sense cap interferència. El sentit comú, i el més elemental sentit democràtic, no pot admetre que siguen ciutadans d’altres territoris qui determinen quan i com han de manifestar-se els ciutadans d’una nació. No poden ciutadans del nord decidir la sobirania a ciutadans del sud, o viceversa. Si el poder de l’Estat nega el dret d’una nació a ser sobirana, és com si volguera retindre la ciutadania subjugada contra la seva voluntat. El nacionalisme espanyol és intransigent, a més, és un muntatge artificial i un error per a la pacífica convivència.
N’hi ha una altra vessant que també cal considerar. Si volem una Espanya indivisible, no ha de ser per allò que ponen les gallines, ha de ser fent un marc adequat per conviure amb igualtat i tolerància, on tots estiguen a gust sense sentir-se discriminats. En els plans d’ensenyament espanyols havia d’haver-hi una assignatura que fera entendre als individus des d’infants que Espanya és diversa amb diferents cultures, totes dignes del mateix respecte i protecció.
Hi han actituds errònies en la societat que havíem de rectificar. Tota nació té l’obligació moral de protegir i fomentar la seva llengua. Quan una nació pren acords sobre la llengua, el poder mediàtic espanyol i bona part de la societat no pot posar-s’hi en contra. Una nació amb una llengua pròpia ha de tindre plenes facultats per a determinar, com a mínim, quins càrrecs de l’Administració estan obligats a saber-la parlar.
No poden haver-hi espanyols considerats de segona perquè parlen una llengua no castellana. Podria ser que, per això, algú preferisca no ser espanyol. Quan una nació vol separar-se potser és perquè no es troba a gust o perquè es sent menyspreada per la resta de l’Estat. Tots ho havien d’entendre convençuts d’estar salvant un valuós patrimoni. fran.jodo@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada