La
tertúlia de Bausset
El 21 de maig de
2012, ara fa un any, mon pare assistia per última vegada a la tertúlia d’El
Micalet. Després de més de 60 anys de tertúlia, eixe dia, ja malalt, mon pare
s’acomiadava dels amics de tants i tants anys.
Amb motiu de la
mort de mon pare Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet,
deia: “Bausset és un clar referent i
l’exemple que cal imitar”.
Aquesta tertúlia,
fundada els anys quaranta per mon pare i per Joan Fuster, es reunia el dilluns,
aprofitant que era el dia que la Societat Filharmònica
organitzava el concert setmanal, al qual acudien Bausset (des de l’Alcúdia) i
Fuster (des de Sueca). En una València grisa, acostumada al pensament únic i on
estaven prohibides les reunions de més de tres persones, aquella tertúlia va
significar un espai de llibertat i de valencianisme.
La reunió va anar
canviant de lloc: del Club Universitari del Seu, al carrer de les Comèdies, a la Casa de Catalunya, al carrer
de la Pau , i de
la cafeteria Oeste, a Oltra, San Patricio i finalment a El Micalet.
Amb el temps, als
primers integrants de la tertúlia van anar afegint-se M. Tarradell, J. Reglà o
Emili Giralt, que s’havien incorporat a la Universitat. O
els germans Codonyer, Josep Vañó, Gaspar Lloret, Josep Iborra, Enric Tàrrega...O
Sanchis Guarner en tornar de Mallorca. I també les personalitats del món de la
cultura que venien a València, es feien present en aquella tertúlia: J. Mª de
Casacuberta, Josep Pla o Francesc de B. Moll
Entre els tertulians
que he conegut i que ja no es troben entre nosaltres, no puc deixar de
mencionar l’estimat Francesc Ferrer Pastor, Joan Garai, Ramir Peris o Josep
Ibanyes.
Actualment, són
membres de la tertúlia F de P. Burguera, Ramon Trullenque, Agustí Ventura,
Francesc Jover i el seu fill Joan Carles, J. Mª Ruix, Vicent Micó, Antoni
Signes, Vicent Moreno i el seu fill Vicent, Ginés Gonzàlez, Francesc Llorens, Rodolf
Soler, Joan Puchalt, Rafel Buforn i Eduard Guillot.
Aquesta tertúlia
tan heterogènia (amb rectors, advocats, metges, economistes, psicòlegs, pintors
o historiadors) està formada per hòmens que, seguint l’exemple de Fuster i de
mon pare, lluiten en contra del pensament únic, la intolerància o les
imposicions i el domini dels uns sobre els altres. El nexe d’unió d’aquest grup
tan divers (amb creients, agnòstics i ateus) el constitueix un fort sentiment
de pertànyer a un poble menyspreat, que estima la llengua i la cultura dels
valencians. A més, els membres de la tertúlia dels dilluns han estat sempre preocupats
per la corrupció d’alguns polítics i les campanyes publicitàries dirigides a
confondre i enganyar l’opinió pública. No cal dir que tots ells aposten pels
Drets Humans i per una educació que forme en valors i que promoga la veritat i
la tolerància.
Com ha dit el bon
amic Ramon Trullenque, “la tertúlia dels
dilluns és un espai de llibertat que ens mantenia la il·lusió de que les coses
canviarien per a bé i on hi acudíem per parlar de tot allò que no era possible
fer al carrer”.
Per la seua part, Burguera
creu que la tertúlia “servia perquè els
valencianistes que no ens coneixíem ni sabíem de la nostra existència,
establírem contacte i anàrem fent un caliu nacionalista”.
Mon pare (que no es
perdia mai la tertúlia, fera fred o calor!) va assistir per última vegada a
aquesta reunió el 21 de maig de l’any passat. Va ser com el comiat als bons
amics dels dilluns!
Com ha dit Ramon Trullenque , “els professors d’Història de la nostra Universitat ,
ja inclouen entre els fets més importants, previs a la democràcia i entre les
activitats nacionalistes, la tertúlia dels dilluns”. La tertúlia de
Bausset!. Allí es podien exercir unes
actituds crítiques, per més que de l’amic Bausset aprenguérem la tolerància i
el respecte a les opinions dels altres, doncs ell era un home del seu temps,
culte i preocupat per tot el que afectava al seu País, però sobre tot era una
“bona persona”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada