Palles mentals surrealistes

Autor: Francesc Jover. Per a La Veu del País Valencià. Enviat el 27 de juny de 2013

Palles mentals surrealistes

Mai m'havia sentit tant satisfet i orgullós de ser valencià fins que la setmana passada em vaig assabentar, en un comunicat des del Palau dels Borja, que la nostra llengua es més vella que la mare que la va parir. Mireu si és vella, que l'hem de declarar, no de gran reserva com el vi, si no de súper gran reserva. És tan vella que, com el vi, cap el risc que s'haja fet rància. Algun col·leccionista de vi m'ha dit que guarda ampolles d'anyades excel·lents o d'altres singularitats, d'etiquetes o bodegues, de gran valor antropològic. Tanmateix, diu que les propietats enològiques, per la mateixa antiguitat que tenen, la qualitat del vi no està garantida. I és què, si la llengua que parlem alguns valencians es remunta a l'època ibèrica, és a dir, del segle IV a. C., la cosa no m'estranyaria que s'haguera fet rància.

Potser per això, i seguint un raonament lògic i ple de sentit comú, prenent el ros de sant Joant l'altre dia en uns alcoians, juraven i perjuraven que els ploms de la Serreta estaven escrits en valencià ortodox. Jo em resistia a creure-m'ho, no se si perquè no sóc noctàmbul i tenia son, o els que ho afirmaven, simples coneguts, ho deien desprès d'haver-se fet mitja dotzena d'ampolles de café Pastor. La veritat és que estaven xarradors.

Es bo que s'aclarisquen coses i que s'anomene cadascuna pel seu nom. Què collons¡ El valencià no ve del llatí, què més voldria Berlusconi per presumir davant les seves xiques, ve de l'iber, si no que ho pregunten als especialistes del PP com Jorge Bellver Casaña que sap de que va la cosa. De qualsevol manera Jorge, ¿no serà algun Jordi d'Alcoi enganxat al café Pastor? Si, aquella beguda espirituosa que diu la ràdio: «un colpet de Pastor». Algú ha dit que aquest tipus de begudes, el mateix que el tabac, no havien de fer publicitat perquè després passa el que passa.

Tornant a l'beric; no em referisc als derivats del porc que tan bona marca donen a Espanya, si no a la llengua dels valencians; pareix ser doncs que es un espai molt concret on es va configurar el nostre valencià. L'anomenat sistema Ibèric, situat a les parts altes i muntanyoses que fiten en la mar Mediterrània i, segons el que diu Jorge en nom del PP, va del Sénia al Segura. També podíem allargar-les cap al nord, sempre amb raonaments objectius i ponderats, fins a Montpellier. Ho dic, sense cap ironia, Deu en guarde, per tal d’obrir un tímid interrogant per si de cas Jaume I, aquell que es va bufar un dia i va afegir el blavet a les quatre barres, podia haver vingut a València parlant ja el valencià. O, se’l va ensenyar ací? No se.

Són palles, vull dir reflexions, que he anat fent-me aquesta setmana per tal de ser cada volta més independent i veure cada dia més llum. La veritat és que cal posar una mica d'ordre al nostre cervell i mantenir-nos alerta per anomenar com cal el que és pa i el que és vi. El que és roig i el que és blau, etc., i que ens deixen estar de romanços. Caldria destituir tots els jutges, venuts a l'or català, per deixar-se convèncer d'interessos foscos d'una pretesa i hipotètica unitat de la llengua catalana i valenciana. A la puta «rue». Com si els jutges entengueren de llengües, d'històries i de coses semblants. Seran ignorants...! Havien de fer-los el mateix que, molt encertadament, feren en Baltasar Garzon, tirar-lo al carrer per encabotar-se en retraure memòries oblidades i ben soterrades que no van enlloc.

Pel que fa el cas d'Urdangarin, si, aquell que es va casar en una besneta d'Alfons de Borbó, o, altres casos com el de Barcenas, Blesa, etc., que estan cansant-nos, sobretot aquells mitjans que no s'amaguen de dir-se rogets. A més, seria hora que els jutges Bermudez, Castro, Ruz, Silva, i alguns altres, els digueren on està la porta del carrer. Ells millor que ningú, perquè són de l’ofici, saben com li va anar a Garzon i, malgrat tot, no deixen d'emprenyar. ¿No s'hauran cregut de debò que la justícia és igual per a tots, com deia el sogre d'Urdangarin un dia que va provar el café Pastor? Els jutges, han de saber que aquestes persones estan tocades per la gràcia de deu, dels financers i de Rouco Varela, persones honrades, d'orde, i que habitualment van a missa. Com cal.

La societat ha perdut els oremus i algú havia de posar orde pescant els delinqüents on han estat sempre: en les cases barates.