Primavera de l'esglésoa?

Francesc Jover ha escrit a LA VEU DEL PAIS VALENCIA Em resistisc a admetre que tinc fòbia a l'església catòlica com algú m'ha dit. No vull tindre res contra ningú. Si puc admetre possibles manies senils que s'agiten cada volta que apareixen disbarats mediàtics en certa jerarquia de l'església. Concretament d’un llibre que acaba de publicar el polèmic arquebisbe de Granada que, solament el títol, «Cásate y se sumisa», podria ser una autèntica apologia de discriminació de gènere, per ferir la sensibilitat, i per posar en evidencia el desarrelament i desconnexió de molts jerarques de l'església catòlica en la societat actual. És de veres que no he llegit el llibre, però n'he tingut prou en algunes «perles» que han reproduït els mitjans de comunicació, els quals m'han recordat altres èpoques, on la Falange femenina instruïa les dones del deure de submissió que tenia al marit. No sóc el més indicat per recórrer a cites bíbliques, com aquella que diu que el regne de Déu no és d'aquest món; aleshores, vol dir açò que l'església viu aïllada en el seu propi món? És cert que en una institució privada, com és l'església, s'estableixen reglaments interns que obliguen els afiliats a seguir-los; però, cap reglament, per privat que siga, està legitimat fomentar la desigualtat i discriminació entre el gènere humà. En aquest punt sembla que l'església no acaba de situar-se en un clima primaveral com vol fer-nos creure. No es tracta de qüestionar els misteris i rituals que estan obligats a seguir els creients, del quals no tinc cap objecció que fer; es tracta del dret de cada persona a no estar sotmesa a un altra per qüestió de sexe, religió, ètnia, etc. Pels anys quaranta del segle passat, en els moments més durs de la dictadura feixista, hi va haver un fort adoctrinament masclista. És que hi ha gent d'església que vol tornar a aquella època? Potser si hi haguera alguna bisbesa ho entendria millor. Permeteu-me que us recorde alguns textos que la Falange femenina intentava inculcar a la dona: «Les dones mai no descobreixen res; els falta, per descomptat, el talent que Déu ha reservat únicament als homes. Les dones no podem fer res més que interpretar, millor o pitjor, el que els homes els donen fet». No trobeu alguna similitud d’arguments? Cal dir als joves que la Secció Femenina va ser un potent aparell del franquisme dedicat a desmuntar la cultura igualitària, entre la dona i l'home, que fomentava el règim democràtic. Les perles del llibre en qüestió que he pogut llegir, sembla que són copiades de Pilar Primo de Rivera. Disculpen a l'home de sortir per la nit en amics o amigues a divertir-se sense la muller, i de qualsevol relació extramatrimonial. Son perles alienants del llibre com aquella altra falangista que diu: «Prepara un bon dinar per a quan el teu marit torne del treball i oferiu-vos a ell en el que vullga. A l'hivern, prepara-li el foc a la llar per què puga seure's i relaxar-se, i porta-li les sabatilles». Sobretot, continua dient Pilar Primo de Rivera, «no li demanes explicacions de les seves accions, ni qüestiones la seua integritat. Recorda que ell és l'amo». Quant a relacions sexuals, les indicacions de la Falange recordaven a les dones l'obligació que tenien de donar-se totalment a l'home. «Si et suggerix la unió, accepta-ho submisament, recorda que la satisfacció de l'home és més important que la teua, i quan arribe el moment culminant, un petit gemec teu serà suficient per donar-li plena satisfacció». A més, si l’home demana pràctiques sexuals inusuals, la dona havia de ser obedient i sotmetre's sense queixar-se. Vull respectar les creences i les pràctiques religioses de tothom; però, crec sincerament que l'església no havia de fer ús de la llibertat que té per fomentar i mantenir la discriminació entre sexes. És més, l'església havia d’afanyar-se i desmarcar-se d'aquest llibre, posant més èmfasi en allò que deia Francesc d'Assís de ser instrument de pau i de trellat en la societat on viu. Potser molta gent, agnòstica i atea, no l'importaria conviure en una església que xafara terra i no intentara encabotar-se en moralitzar la societat laica.